Avui s’han alliberat una desena d’exemplars d’eriçó recuperats al Centre de Fauna de Vallcalent. L’alliberament s’ha realitzat a les instal·lacions de l’Arborètum-Jardí Botànic de Lleida, equipament del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida. Es tracta d’un lloc favorable per a l’espècie, ja que allí és fàcil que hi trobin insectes, formigues, caragols i altres invertebrats que constitueixen la base de la seva alimentació.

El Jardí Botànic també actua com una gran gàbia d’aclimatació. D’aquesta manera els animals en poden sortir quan vulguin i dispersar-se pels voltants de l’horta, on l’espècie ja hi és força habitual.

A l’acte hi han assistit treballadors i treballadores del Centre Especial de Treball (CET) de l’Institut Municipal d’Ocupació Salvador Seguí, que participen en tasques de manteniment del Jardí Botànic i que han col·laborat en la recollida i trasllat fins a Vallcalent dels eriçons.

L’eriço clar (Atelerix algirus) és un petit mamífer característic per presentar el cos cobert de punxes, de costums crepusculars o nocturnes i que habita en indrets com ara boscos i matollars, però també en camps de conreu i zones periurbanes. La seva distribució s’ubica a l’arc Mediterrani.

El Centre de Fauna Vallcalent rep cada any desenes d’aquests exemplars. Alguns d’ells han estat mossegats per gossos, altres han aparegut al jardí d’alguna casa particular i, amb l’arribada dels primers freds, molts acudeixen a zones habitades com ara jardins o granges en busca de menjar.

L’any passat van ingressar al centre un total de 62 exemplars, el doble dels que ho van fer el 2019.

La majoria dels animals ingressats durant la tardor presentaven un greu problema d’afectació de paràsits pulmonars. Desprès de sotmetre’ls a un llarg tractament amb antiparasitaris específics (presenten moltes resistències a antiparasitaris més comuns, ja que aquests son d’ús freqüent en la ramaderia, amb qui els eriçons poden compartir hàbitat), han passat l’hivern al centre per la seva recuperació.

Ara, amb l’arribada del bon temps i donat que les possibilitats de trobar menjar en estat salvatge augmenten, ja se’ls pot retornar a la natura.